M'acomiado

He de dir que mai havia escrit un diari personal i molt menys un blog virtual. M'ha semblat un treball força entretingut i a l'hora molt satísfactori des del punt vista personal. Crec que serà un bon record que em quedarà pels dies en els que volgui recuperar les meves vivències i pensaments del passat.

Intueixo que serà molt divertit obrir-lo al cap d'un temps, ja siguin setmanes, mesos o anys i veure que és el que hem passava pel cap en aquells moments de novata a la facultat.
Tinc molt clar que si continuo escribint serà gràcies a l'hàbit que m'ha creat fer aquest treball i això ja és una de les coses positives que m'enduc d'aquesta matèria.

Dit això, m'acomiado del que ha sigut lo estrictament feiner...

Gràcies i fins aviat!

La llei de Murphy

Amb les presses no vull oblidar-me de dir perquè quedi constància en el meu diari, que una de les coses amb les que més he gaudit des de que sóc estudiant de Blanquerna, és amb el vídeo que hem hagut de fer per les TIC.

Avui m'ha tocat exposar la llei de Murphy i tot i que ho he passat malament en la part oral, em quedo amb la sensació de llibertat i autonomia que ens han donat a l'hora de tractar el tema que volguessim i com volguessim. He de dir que m'ha semblat genial poguer expressar-nos sense cap directriu.Com ja havia comentat en una de les entrades anteriors, aquests treballs de creació, edició, muntatge de música i tot el que comporta crear des de la inspiració, em sembla molt enriquidor i si a això li afegim el fet de treballar un tema no imposat doncs encara és fa de més de bon gust.

Pòsters, així dona gust fer treballs.

Avui hem hagut de portar un pòster a seminari, el treball consistía en llegir el llibre de "Va de mestres" i escollir un capítol per plasmar les idees principals d'una forma gràfica. M'ha encantat la idea de poguer treballar la part creativa enlloc de fer els típics treballs narratius. Aquests últims es fan molt pesats i aburrits ja que el 90% de les feines que ens manen són d'aquest estil.
Crec que per exercir la feina de mestre no només és important saber escriure,llegir i narrar correctament, sino que també és molt important la part imaginativa i de creació del mestre, de cara a poguer desenvolupar treballs manuals o tallers en un futur.
També hem de tenir en compte que a les escoles aquests espais, són espais molt estimulants pels nens i a part de ser molt lúdics, són força importants per a la completa educació, es a dir, per a la educació integral dels infants. Els tallers de pintura, fang, collages o qualsevol tipus recurs són grans escaparats per a que els nens poguin alliberar les seves fantasies per a poguer plasmar-les en un suport. Els resultats d'aquests treballs creatius(quan són d'expressió lluire) a l'hora són molt revel·ladors de la persona, com podria ser la seva personalitat, el seu estat d'ànim, gustos, neguits,etc. 
Tot i que és un desig una mica útopic,crec que aquests tipus de treballs d'expressió artística s´haurien de potenciar molt més a les escoles i a les universitats.

Més retallades, un govern incompetent fa que paguin justos per pecadors

La Generalitat endarrereix un 20% de la paga extra als funcionaris per l'impagament dels 759 milions

El conseller d'Economia del govern català, Andreu Mas-Colell, diu que l'impagament és 'un cop dramàtic' per les arques catalanes · Aquest 20% de la paga extra dels treballadors públics es farà efectiva al gener

govern espanyol, estatut de catalunya, andreu mas-colell, disposició addicional tercera

El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha anunciat que l'impagament dels 759 milions d'euros que l'Estat deu a Catalunya en virtut del que marca la disposició addicional tercera de l'Estatut de l'exercici de 2008 ha estat "un cop dramàtic" per la tresoreria del govern català que farà que s'hagin de renegociar molts pagaments amb els proveïdors i dilatar-ne d'altres. En aquest sentit el conseller ha detallat que si bé els treballadors públics que depenen de la Generalitat cobraran la seva nòmina de desembre el dia 21, en canvi rebran el 80% de la paga extra del 28 de desembre, mentre que el 20% restant s'endarrerirà probablement fins al gener. Mas-Colell ha reiterat les seves crítiques al govern espanyol de qui assegura que "si no paga és perquè no vol" i no val a dir que "no té diners, perquè té accés al crèdit i es pot endeutar, cosa que no poden fer els governs de les comunitats autònomes".

El conseller ha reiterat que duran el govern estatal als tribunals i que faran tot el possible "per avergonyir-lo" ara que l'executiu del PSOE "fuig" de la seva responsabilitat. La Generalitat durà a les institucions europees aquest incompliment, que segons Mas-Colell intenta "encolomar" més deute a Catalunya per complir el seu objectiu de dèficit i traslladar-lo als territoris "actuant amb premeditació".

Cal que pagui el poble el plats trencats de la pèsima administració del govern? No hi ha dret! Tot i que cal dir que els funcionaris són els que millor viuen de tots els treballadors,  pel seu conveni, pagues, estabilitat, etc.Hem de fer la reflexió seguent: si ells començen a perdre de mica en mica els drets, què no ens passarà als que no pertanyem a l'administració pública? O com estarà el panorama el dia de demà quan nosaltres volguem accerdir-hi com a mestres?

 

Un bon mestre és aquell que no té prejudicis

Per arribar a ser un bon mestre no s'han de tenir prejudicis. Això no és una cosa que hagi llegit en cap llibre, és una afirmació que m'he fet a mi mateixa a través de la experiència que he viscut com alumne i en la qual hi crec fermement.
 Per a mi un bon mestre és aquell que mira a cadascun dels seus alumnes de la mateixa manera, és a dir, amb la mateixa il·lusió. És aquell que confia en les possibilitats de tots ells i que per tant n'espera el màxim sense exepcions. Un bon mestre és aquell que veu més enllà de les aparençes dels alumnes, siguin bones o dolentes, és aquell que es posa davant d'un exàmen o treball amb la voluntat d'evaluar-lo des d'una perspectiva totalment imparcial.
 Perquè un alumne mal vist ha de justificar-se per haver fet bon treball? Per què els mestres quan la relació mestre-alumne és avançada van amb idees preconcebudes a l'hora de corretgir?
Molts cops els prejudis provoquen en el mestre una distorsió de la realitat que fan que la percebi d'un altra manera, fet que condiciona negativament en la confiança de l'alumne jutjat.
 

El temps té ales

Només fa dos dies que ens vam matricular a la facultat i ja tenim el Nadal a la cantonada. Sembla mentida com han passat els dies, les jornades de feina, les hores de classe,els seminaris, les entregues de treballs... les primeres setmanes i mesos d'una nova etapa que ja han quedat enrere.
Possiblement aquest cúmul de feina sigui el culpable de que haguém sigut molta part d'aquest temps força inconscients de la importància que té el que estem fent.
Hem passat per moments on la feina se'ns menjava, han sigut moments pesats que hem anat atravessant dia rere dia amb esforç i dedicació. Ara ja sabem de què va això d'estudiar a Blanquerna, que se'ns demana i com hem d'organitzar el temps perquè aquest grau no es torni en un malson.
Ara només queda conèixer una part d'aquest llarg camí, els malaïts exàmens! Això vol dir que només cal fer un últim esforç per a posar la guinda al pastís, per a poguer passar pàgina i encarar nous reptes que tornin a absorbir el nostre temps.

Molts pares i fills d'avui en dia

http://www.tv3.cat/videos/1386719/Clonopromo-14
Mirant per internet he trobat un sèrie animada que paròdia el panorama actual!

Generació dels 80

Aquesta és la meva generació, la de arribar a casa després de l'escola,brenar veient els dibuixos de l'Arale i sortir al carrer totes les tardes a jugar amb qualsevol cosa. No ha passat tant de temps i veient com han cambiat les joguines i la forma de jugar que tenen els nens avui en dia, sembla que hagin passat tres segles.

Recordo quan erem petits, jugavem d'una forma molt més sociable, no hi havien consoles que ens enganxessin i ens tinguessin hores i hores tancats a casa. Sembla increíble com ha cambiat la cosa, s'ha arribat a un punt on els pares han de negociar amb els seus fills el temps que poden estar als seus cuartos, jugan a les consoles o conectats a internet. A la meva època quedar-se tancat a l'habitació era més be un càstig que un desig.

Fins i tot de grandets, anavem boixos per sortir al carrer i trobar-nos amb els amics, jugavem a qualsevol cosa, ja fossin als cromos, a pica paret, amb la pilota o a llençar pedres! El cas és que estavem distrets amb qualsevol cosa. Llavors l'inocència no es perdía tan prematurament com avui en dia, on nens i nenes volen ser grans massa dora i van cremant etapes a una velocitat de vertigen.

 Els anys 80 eren uns altres temps que difícilment tornaràn....

És vergonyós!

Ensenyament diu que les retallades obliguen a mantindre els barracons

Rigau ratifica que aturen la substitució de llibres de text per ordinadors

L'escola Pinyana, a Balàfia, només compta amb mòduls prefabricats.

L'escola Pinyana, a Balàfia, només compta amb mòduls prefabricats.
òscar mirón

| barcelona

La crisi obligarà a continuar fent classe en més de 1.000 barracons a Catalunya, 50 dels quals a Lleida. Així ho va admetre aquest dilluns la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que va demanar "tranquil·litat" als pares d'alumnes escolaritzats en mòduls. El director dels serveis territorials d'Ensenyament, Miquel Àngel Cullerés, va dir que els projectes de construcció de nous centres estan a l'espera que estigui elaborat el pressupost del departament. "Llavors reprendrem l'estudi de les necessitats", va indicar. Per exemple,el col·legi Pinyana de Balàfia va néixer en barracons i tot fa preveure que es mantindran durant un temps indefinit.
Així mateix, Rigau va ratificar l'anunci fet fa dos setmanes a Lleida de la paralització del programa de substitució de llibres de text a les aules per ordinadors portàtils, que afectarà 40.000 alumnes. També va dir que optimitzaran les plantilles actuals de docents, sense especificar si hi haurà reducció.
La Federació de Pares d'Alumnes de Catalunya va criticar que "la retallada de diners recaigui sobre l'educació", igual que els sindicats CCOO i USTEC-STEs. Aquest últim considera que les retallades "són contradictòries amb l'objectiu de rebaixar el fracàs escolar". La consellera també va anunciar la intenció de modificar les zones educatives que delimiten els col·legis a què es té accés en funció del domicili perquè generen guetos.
D'altra banda, la preinscripció escolar va començar ahir i els centres educatius de Lleida ofereixen per al pròxim curs més de 300 places més que en l'actual. Hi haurà 14 grups més de P3 (alumnes de tres anys), tres dels quals en escoles rurals i un de primer d'ESO a La Salle de Mollerussa. En canvi, se'n perd un a Ponts i un altre a la Pobla. També se'n crea un a cinquè de primària al col·legi Parc de l'Aigua.

Ganes de canvis

Després del nadal, dels exàmens, dels resultats, què vindrà? Com seran les classes de plàstica, música, català? I com seran els nous professors? Tot i que potser no és el que ara toca, ja fa dies que rumio en això, tinc noves inquietuts que de mica en mica m'han anat despertant i alimentant els comentaris d'alumnes de cursos superiors.
Tinc la sensació de que algunes d'aquestes matèries seran molt divertides tot i que hi ha alguna que ja fa pànic. Quan parlem de pànic parlem del català, i dir això no és exagerat quan he escoltat a tants testimonis parlar horrors del que costa treure's aquesta assignatura. Per això no és complicat  tenir-li un respecte prematur. Encara no he trobat cap ex-alumne que digui el contrari, tots coincideixen en que aquesta assignatura és la més difícil amb moltísima diferència, fet que queda demostrat en l'alt nombre d'alumnes de segon, tercer i fins i tot quart que encara l'arrosseguen.
I si a això li afegim els tristos resultats que vam obtindre a les proves de nivell que vam fer a començament de curs ja tenim motius prou revel·ladors de que les possibilitats de sortir "il·lesos" són mínimes si no ens posem les piles.
Amb això no vull que estigui tot perdut, ni que anem directes al escorxador, sempre he volgut pensar que amb voluntat i molta pràctica tots podem passar amb l'expedient net cap a segon. Ànims!

S'acaba el primer quatrimestre!

Ja queda menys de un mes per acabar la primera part del curs i ja sé que és això d'estudiar en una facultat. No pensava que fos tan intens, ni que quatre mesos de classe em saturessin tant! Potser és la falta de costum però a vegades em sembla que vaig al límit. Somio amb l'aturada de les vacances de nadal, estan tant a prop que gaire be es poden tocar. La part negativa d'aquest desitjat descans és que haurem d'estudiar.
Els exàmens estaran al caure i amb ells també s'aproparan els dies de nervis, de son, de sacrifici i de molta i molta voluntat per a clavar els colzes. Aquests dies de nadal són molt d'estar amb la família, amb els amics, de passejar, comprar regals i de celebrar tot el que es pogui celebrar...i tot això es tradueix en temps! Temps que ens caldrà per estudiar, seran dies on la mala consciència ens assetjarà a cada moment on els apunts no estiguin presents. A mi ja se m'ha despertat aquesta alarma, em fa molta mandra però algun dia s'ha de començar...

Quin futur ens espera?

Encara queda lluny perque nosaltres poguem exercir la professió de mestres però veient com esta el pati, la cosa cada cop pinta pitjor. Les retallades que el govern esta fent en els àmbits públics, concretament en l'educació fa que el nostre futur sigui actualment del tot incert. Com estara el panorama dintre de quatre anys?
Mirant-m'ho avui en dia, la cosa pinta negre i encara més amb el nou govern espanyol, hi ha un munt de mestres treballant de qualsevol ofici, n'hi ha alguns que ni aquesta sort tenen, estan a les llistes de l'atur. Ja és prou frustant estar sense feina quan no has estudiat cap ofici com per a sobre estar en posessió d'uns estudis superiors i que no t'obrin cap porta més que les de l' Inem.
Tant de bo passem aquesta crisi lo més dignament possible i dintre de quatre anys poguem tenir l'oportunitat d'opositar i gaudir d'aquesta professió.

Parlar en públic

Aquests dies se'ns estan acumulant les presentacions orals dels treballs, us parlo d'això perque quan hem de parlar en públic per a molts esta sent un tràngol difícil de passar.
Dijous passat varem començar les primeres exposicions del treball modular, a l'aula evaluaven el professor de les TIC i el professor de Comunicació oral i escrita.
En general vaig veure als meus companys bastant nerviosos, a alguns fins i tot els hi tremolava la veu, va ser evident que qui més i qui menys va patir a l'hora d' haver de sortir a xerrar davant tota la classe.En la meva opinió, aquesta inseguretat és del tot normal i comprensible ja que tot just acabem de començar el grau i no tenim la suficient confiança com per dominar la pressió.
Tots sabem que la feina d'un mestre és estar davant d'una pila de mirades, sabem que hem d'aprendre a comunicar-nos ja que sense aquest saber fer no anirem enlloc en la pràctica de magisteri, també sabem que hem d'aprendre a dominar l'expressió corporal ja que no ens plantarem com estaquirots amb els fulls del guió  a tot arreu i que a l'hora de la veritat haurem de ser capaços d'improvitzar i tenir prous recursos com per ensortir-nos d'aquests "bolos" diaris. De tot això ja en som conscients!
Voldria llençar un missatge positiu i tranquilitzador pels que estan agobiats(jo mateixa), hem de pensar que encara tenim uns anys per fer aquest rodatge, no hem de abaixar el cap quan ens apretin perque la cosa no a anat del tot be ja que tots sabem que tot aprenentatge requereix el seu temps.

Sortida amb l'escola Bernat Desclot

Dijous passat dia 17 de novembre vaig anar d'excusió amb l'escola Bernat Desclot. Vam anar a Begues a una casa de colonies anomenada Can Rigol, jo ja no estava nerviosa perquè era el segon dia consecutiu que em retrobaria amb aquella clase de segon. Quan vaig arribar a l'escola des de la qual haviem de sortir, em van dir que els nens havien estat preguntat per mi, allò va ser molt estimulant!
Només veure´ls ja vaig veure que estaven molt euforics pel fet de marxar a un lloc nou, aquell dia era el seu dia! A l'autocar tot eren nervis per arribar, allà ens esperaven els monitors preparats per a començar totes les activitats.
Van passar tot el matí fent tallers manuals amb llana d'ovelles ja que en aquella casa també hi havia una petita granja, els van ensenyar a netejar flocs de llana, a teñir-los de colors i a fer-se pulseres.
Recordo que tots estaven força espitosos, l'ambient que es respirava era tan diferent al que m'havia trobat el dia anterior a l'aula que semblava un altra clase. Estaven tant il·lusionats amb les totes les activitats que no calia buscar estimuls per a captar la seva atenció. Va ser un dia especial per a mi a també ja que va vaig tenir l'oportunitat de viure uns dels costats més amables de la professió.

Visita a l'escola Bernat Desclot

Avui dia 16 de novembre he anat a vistitar l'escola Bernat Desclot de l'Hospitalet. He estat tota la jornada acompanyant a la Cristina Cano, una alumne de tercer de Blanquerna que és la meva padrina. Ella porta gaire bé un mes anant-hi tots els dies i ja esta bastant integrada. M'ha fet de guia per tot el centre i després m'ha presentat davant de tota la clase dient: us presento a la senyoreta Sara! M'ha tanta gràcia que em digués "senyoreta" pel fet de que és un rol que encara no tinc assumit, que he hagut de fer esforços per no riure allà davant.
L'escola és de una linia i a la meva classe hi havia uns vint-i-cinc nens. Pensava que per estar ubicada a l'Hospitalet hi hauria més multicultiralitat a l'aula però per a sorpresa només hi havien tres nens nascuts aquí amb pares immigrants. Un altre cosa que m'ha sorprès és lo bé que s'han portat tots, jo hi anava amb una ideia molt equivocada.
A les primeres dues hores hem fet clase partida d'informàtica i català. Mig grup es quedava a l'aula per fer llengua i l'altre mig baixava a la sala d'ordinadors. Jo he baixat a informàtica, allà el mestre els hi ha portat un full amb un poema perquè l'anessin copian en un arxiu word i aixì familiaritzar-se amb la tecnologia.En aquesta activitat he pogut ajudar-los a trobar alguna lletra del teclat, ha sigut molt emocionant poguer participar en el meu primer dia!
Després de la mitja hora de pati, ha tocat control de matemàtiques! Durant aquesta hora només la he pogut dedicar a observar-los.Quan han acabat era l'hora de dinar, en dues hores es reprendrien les clases.
Acabats de dinar ja només quedava un hora i mitja per acabar la jornada i els tocava fer religió, només als alumnes que els pares volguessin i els altres feient una assignatura que és deia "alternativa a la religió". Ha sigut molt curiós perquè els nens que havien de per religió se'ls emportava una mestre en pràctiques especialista i la resta es quedaven a clase amb la tutora. La majoria s'han quedat fent alternativa, una assignatura que toca totes les reliogions per a sobre perquè aixì tinguin una base sobre totes les diferents cultures.M'he adonat que així com les matemàtiques o l'informàtica els motiva força, a clase de religió s'adormen.

M'agradat molt compartir un dia de pràctiques amb tots aquests nens que tot i saber que jo estic de passada, m'han integrat no deixant de fer-me preguntes de tot tipus.

Molta feina

No sé si tothom porta aquests dos mesos de grau de la mateixa manera, a mi ja fa temps que m'invaiex l'angoixa per la quantitat de treballs que ens manen. T'en surts d'un i tens una cua esperante a l'escritori de casa, la veritat és que fa por obrir l'agenda!
Per a la gent que compagina els estudis amb la feina, com és el meu cas, l'organització del temps lliure és vital per a poguer arribar-hi a tot. Tot i aixì hi ha setmanes on en cúmul de feina fa que em faltin hores del dia.
No m'agrada gens aquest pla d'estudis pensat per a la gent "de pasta" , ja que la possibilitat  per a poguer treballar i estudiar a primer és dificil però es que a partir de segon en amunt on s'han de fer mesos de pràctiques, és  impossible compaginar-s'ho!
Llavors qui em paga el grau? Si per treure-m'el estic obligada a deixar la feina! Hem de dependre sempre dels pares? O s'ha de ser ric! Poguer estudiar hauria d'estar a l'abast de tothom però avui en dia si no t'arriba la nota de tall per poguer entrar en una pùblica això es conveiteix en un luxe.

Visita a l'escola Estel Guinardó

Ahir dia 15 vam començar les visites a les escoles de la setmana extraordinaria.Em va tocar una de Barcelona anomenada Estel Guinardó. Era el primer cop que trepitjava una escola des de feia molts anys! El director ens va rebre i ens va fer de guia per tots els racons, en cada espai ens anava explicant curiositats i històries d'aquell centre.
Em va cridar l'atenció la seva arquitectura ja que tenia una entrada en forma de galeria o escaparat, a mesura que ens anavem endinsant l'edifici principal on hi estaven les clases em va recordar a la típica estructura d'una façana d'apartaments. Es veia una barana verda que anava de punta a punta que feia que semblessin els balcons, per aquests s'accedia a les aules. El director ens va explicar que allò tenia aquella pinta tan singular perquè antigament era una cooperativa de pares. També el que em va cridar força l'atenció va ser l'hort que tenien a la planta superior a prop d'un pati, aquest trosset i un racó que havia al pati de abaix eren els únics espais de l'escola amb sorra, element que vaig trobar a molt més faltar ja que és molt important perquè els infants escarvin, s'embrutin, juguin i sentin els olors, el tacte i fins i tot el gust de la terra. Perquè qui no ha tastat de petits algun grà de sorra?
Un altre cosa que em va agradar i que destacaria d'aquesta escola és que a la etapa d'infantil els infants estan barrejats en grups unitaris això fa que en una mateixa aula hi hagin nens i nenes d'entre els tres i els cinc anys. Aquesta barreja fomenta que hi hagin moments de cooperació en algunes tasques o activitats en les que els més petits aprenen dels més grans.
Un altre punt caracteristic és que es demana molta participació als pares, fet que segons la meva opinió és totalment de calaix ja que l'educació d'un infant no ha de correr tant sols a càrrec del centre educatiu.  Em va semblar una escola molt acollidora i amb molta personalitat. Em va agradar molt!

Video de l'Alexandre Jollien a seminari.

L'altra dia a seminari vem veure el video d'una conferència que l'Alexandre Jollien va fer fa uns anys a Blanquerna. Va ser xocant veure'l i poguer comparar el personatge que jo m'havia imaginat a través del seu relat amb els seus moviments i la seva discapacitat real.
L'elogi de la feblesa ha sigut un llibre molt instructiu des del punt de vista educatiu i humà ja que ell és el viu exemple de que amb actitut, voluntat i esforç qualsevol pot aconseguir el que es proposi a la vida. El video i l'autobiografia són molt enconratjadors ja que si ell ha sigut capaç de superar totes aquestes barreres físiques i socials per tal d'aconseguir el seu somni d'estudiar Filosofía a l'universitat enlloc de quedar-se enrotllant cigars en un taller ocupacional. Què no podem aconseguir els que no patim cap discapacitat? Si tots tinguessim uns objectius tant ben marcats i la seva perseverància no hi hauria repte que se'ns resistís.
http://www.youtube.com/watch?v=ubO2bs6BJ8E

Taula rodona amb mestres novells a Blanquerna.

Ahir dia 14 de novembre va començar la setmana extraordinaria del grau de primer en Educació Primaria. Per encetar aquests dies plens d'activitats fora de les típiques clases vam assistir a una presentació a l'auditori de la universitat. Els convidats van ser la Laura, la María i en Victor, tres antics alumnes de Blanquerna que des de fa molt poc temps exerceixen com a docents.
La ideia d'aquesta taula rodona era d'apropar-nos una mica al món laboral des de la perspectiva d'un mestre novell. Què li passa el/s primer/s dia/es de clase? Quines sensacions té? Es fa respectar? Se sent preparat?
Són dubtes que tot i que nosaltres tot just acabem de començar també se'ns començent a passar pel cap. Tots els relats van ser molt interessants pel fet de que es projectessin les mateixes inquietuts i pors en tots ells i com les anaven trampejant des dels diferents contextos.
De les múltiples experiències i anècdotes que vam escoltar jo hem quedaria amb els consells que ens van llençar com és el no estressar-se a l'aula, demanar ajuda als altres professors del centre, estar molt segurs davant els alumnes i intentar conéixer bé les seves famílies per a així poguer conéixer i comprendre millor els infants que tenim, anar un pas per en davant.
Un altre punt que destacaria és la importància que ens van dir que tenen les pràctiques a les escoles. Són escaparats que hem d'aprofitar al màxim per vendre'ns. En Víctor uns dels mestres novells ens va explicar que gràcies a les pràctiques on es va fer conéixer, el van cridar per a treballar i ara es tutor d'una clase quan tot just fa dos mesos que va acabar el grau.
Tot i que tots no han tingut la mateixa sort que en Victor, els tres van coincidir en afirmar que estudiar a Blanquerna és un punt a favor en quan a possibilitats de trobar feina.
Per acabar voldria dir que em va semblar molt interessant conéixer de primera mà històries tant fresques d'uns mestres novells que fa molt poc estaven a les nostres cadires i ara ens mostren com és això d'educar!

Trobada amb els alumnes de tercer

El dijous dia 4 de novembre els alumnes de tercer del grau d'educació primària ens van preparar una trobada a l'universitat. L'objectiu de trobar-nos és que la propera setmana de novembre els alumnes de primer anirem de visita a les escoles on ells estan fent les pràctiques. A seminari cada tutor ens va asignar un padrí al qual hauriem d'acompanyar els dos dies de visites. La meva guía serà la Cristina Cano, l'acompanyaré a una escola de l'Hospitalet anomenada, Bernat Desclot.
En aquesta trobada cada padrí ens tenia preparada una cartulina en forma de pòster a cadascú de nosaltres, en ella hi havien fotos de l'escola amb petites explicacions de les diferents activitats que havien estat fent fins ara durant la seva estada. Després de veure el pòster hem estat xerrant una estona sobre l'escola, m'ha comentat que és una escola petita i molt familiar i que ella hi esta molt a gust. La he vist segura i molt comode parlant de la seva experiència, això m'ha donat confiança.
Tinc moltes ganes de veure com ho fa, viure a l'interior d'un aula per primer cop amb la perspectiva i la mirada de futur mestre. Seran dos dies molt intensos, espero aprendre i gaudir-los al màxim!!http://www.xtec.cat/ceip-bernatdesclot/

Visita al ITWORLD EDU 2011

El passat dijous 27 d'octubre vam anar tota la classe de primer d'Educació Primària al ITWORLD EDU 2011. Es va celebrar al Cosmo Caixa i vam anar convidats pel nostre professor de TIC, en Miquel Àngel Prats. Al congrés s'hi van reunir professionals de les noves tecnològies i de l'àmbit educatiu amb l'objectiu de trobar solucions conjuntament que permetin potenciar les TIC en l'ensenyament.
Un cop a dins, vam passejar per la fira on hi estaven exposades les tecnològies més punteres com la pissarra tàctil digital. Després a l'auditori vam assistir a una taula rodona on es van debatre els costos que suposa implantar les TIC a les escoles, les possibles repercussions sobre la salut que impliquen aquestes i els problemes d'infraestructures i de velocitat a les xarxes que actualment impideixen fer un ús òptim.
Mai havia tingut la possibilitat d'assistir a un congrés, em va semblar molt interessant poguer-ho fer ja que les noves tecnològies vinculades a l'educació és ara mateix un tema important d'actualitat educativa.http://www.itworldedu.com/?idioma=es

Dubtes

El passat 19 d'octubre vam fer un treball en grup en el qual haviem de llegir uns articles de psicològia per després fer una presentació en power point davant tota la classe. Era el primer cop que ens demanaven una exposició en públic, quan em va tocar el torn em vaig posar tant nerviosa que les sensacions d'angoixa d'aquell dia em quedaran gravades per sempre.
Els dubtes em van invair mentre havia de fer esforços per concentrar-me en el que havia de dir. No deixava de pensar en que aquella situació d'estar parlant davant una classe plena de mirades seria el meu dia a dia en un futur no molt llunyà. Des de aquell dia em pregunto sovint; serviré per ser una bona mestre?