L'altra dia a seminari vem veure el video d'una conferència que l'Alexandre Jollien va fer fa uns anys a Blanquerna. Va ser xocant veure'l i poguer comparar el personatge que jo m'havia imaginat a través del seu relat amb els seus moviments i la seva discapacitat real.
L'elogi de la feblesa ha sigut un llibre molt instructiu des del punt de vista educatiu i humà ja que ell és el viu exemple de que amb actitut, voluntat i esforç qualsevol pot aconseguir el que es proposi a la vida. El video i l'autobiografia són molt enconratjadors ja que si ell ha sigut capaç de superar totes aquestes barreres físiques i socials per tal d'aconseguir el seu somni d'estudiar Filosofía a l'universitat enlloc de quedar-se enrotllant cigars en un taller ocupacional. Què no podem aconseguir els que no patim cap discapacitat? Si tots tinguessim uns objectius tant ben marcats i la seva perseverància no hi hauria repte que se'ns resistís.
http://www.youtube.com/watch?v=ubO2bs6BJ8E
No hay comentarios:
Publicar un comentario