Em va cridar l'atenció la seva arquitectura ja que tenia una entrada en forma de galeria o escaparat, a mesura que ens anavem endinsant l'edifici principal on hi estaven les clases em va recordar a la típica estructura d'una façana d'apartaments. Es veia una barana verda que anava de punta a punta que feia que semblessin els balcons, per aquests s'accedia a les aules. El director ens va explicar que allò tenia aquella pinta tan singular perquè antigament era una cooperativa de pares. També el que em va cridar força l'atenció va ser l'hort que tenien a la planta superior a prop d'un pati, aquest trosset i un racó que havia al pati de abaix eren els únics espais de l'escola amb sorra, element que vaig trobar a molt més faltar ja que és molt important perquè els infants escarvin, s'embrutin, juguin i sentin els olors, el tacte i fins i tot el gust de la terra. Perquè qui no ha tastat de petits algun grà de sorra?
Un altre cosa que em va agradar i que destacaria d'aquesta escola és que a la etapa d'infantil els infants estan barrejats en grups unitaris això fa que en una mateixa aula hi hagin nens i nenes d'entre els tres i els cinc anys. Aquesta barreja fomenta que hi hagin moments de cooperació en algunes tasques o activitats en les que els més petits aprenen dels més grans.
Un altre punt caracteristic és que es demana molta participació als pares, fet que segons la meva opinió és totalment de calaix ja que l'educació d'un infant no ha de correr tant sols a càrrec del centre educatiu. Em va semblar una escola molt acollidora i amb molta personalitat. Em va agradar molt!
No hay comentarios:
Publicar un comentario