Dijous passat varem començar les primeres exposicions del treball modular, a l'aula evaluaven el professor de les TIC i el professor de Comunicació oral i escrita.
En general vaig veure als meus companys bastant nerviosos, a alguns fins i tot els hi tremolava la veu, va ser evident que qui més i qui menys va patir a l'hora d' haver de sortir a xerrar davant tota la classe.En la meva opinió, aquesta inseguretat és del tot normal i comprensible ja que tot just acabem de començar el grau i no tenim la suficient confiança com per dominar la pressió.
Tots sabem que la feina d'un mestre és estar davant d'una pila de mirades, sabem que hem d'aprendre a comunicar-nos ja que sense aquest saber fer no anirem enlloc en la pràctica de magisteri, també sabem que hem d'aprendre a dominar l'expressió corporal ja que no ens plantarem com estaquirots amb els fulls del guió a tot arreu i que a l'hora de la veritat haurem de ser capaços d'improvitzar i tenir prous recursos com per ensortir-nos d'aquests "bolos" diaris. De tot això ja en som conscients!
Voldria llençar un missatge positiu i tranquilitzador pels que estan agobiats(jo mateixa), hem de pensar que encara tenim uns anys per fer aquest rodatge, no hem de abaixar el cap quan ens apretin perque la cosa no a anat del tot be ja que tots sabem que tot aprenentatge requereix el seu temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario