Per arribar a ser un bon mestre no s'han de tenir prejudicis. Això no és una cosa que hagi llegit en cap llibre, és una afirmació que m'he fet a mi mateixa a través de la experiència que he viscut com alumne i en la qual hi crec fermement.
Per a mi un bon mestre és aquell que mira a cadascun dels seus alumnes de la mateixa manera, és a dir, amb la mateixa il·lusió. És aquell que confia en les possibilitats de tots ells i que per tant n'espera el màxim sense exepcions. Un bon mestre és aquell que veu més enllà de les aparençes dels alumnes, siguin bones o dolentes, és aquell que es posa davant d'un exàmen o treball amb la voluntat d'evaluar-lo des d'una perspectiva totalment imparcial.
Perquè un alumne mal vist ha de justificar-se per haver fet bon treball? Per què els mestres quan la relació mestre-alumne és avançada van amb idees preconcebudes a l'hora de corretgir?
Molts cops els prejudis provoquen en el mestre una distorsió de la realitat que fan que la percebi d'un altra manera, fet que condiciona negativament en la confiança de l'alumne jutjat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario