M'acomiado

He de dir que mai havia escrit un diari personal i molt menys un blog virtual. M'ha semblat un treball força entretingut i a l'hora molt satísfactori des del punt vista personal. Crec que serà un bon record que em quedarà pels dies en els que volgui recuperar les meves vivències i pensaments del passat.

Intueixo que serà molt divertit obrir-lo al cap d'un temps, ja siguin setmanes, mesos o anys i veure que és el que hem passava pel cap en aquells moments de novata a la facultat.
Tinc molt clar que si continuo escribint serà gràcies a l'hàbit que m'ha creat fer aquest treball i això ja és una de les coses positives que m'enduc d'aquesta matèria.

Dit això, m'acomiado del que ha sigut lo estrictament feiner...

Gràcies i fins aviat!

La llei de Murphy

Amb les presses no vull oblidar-me de dir perquè quedi constància en el meu diari, que una de les coses amb les que més he gaudit des de que sóc estudiant de Blanquerna, és amb el vídeo que hem hagut de fer per les TIC.

Avui m'ha tocat exposar la llei de Murphy i tot i que ho he passat malament en la part oral, em quedo amb la sensació de llibertat i autonomia que ens han donat a l'hora de tractar el tema que volguessim i com volguessim. He de dir que m'ha semblat genial poguer expressar-nos sense cap directriu.Com ja havia comentat en una de les entrades anteriors, aquests treballs de creació, edició, muntatge de música i tot el que comporta crear des de la inspiració, em sembla molt enriquidor i si a això li afegim el fet de treballar un tema no imposat doncs encara és fa de més de bon gust.

Pòsters, així dona gust fer treballs.

Avui hem hagut de portar un pòster a seminari, el treball consistía en llegir el llibre de "Va de mestres" i escollir un capítol per plasmar les idees principals d'una forma gràfica. M'ha encantat la idea de poguer treballar la part creativa enlloc de fer els típics treballs narratius. Aquests últims es fan molt pesats i aburrits ja que el 90% de les feines que ens manen són d'aquest estil.
Crec que per exercir la feina de mestre no només és important saber escriure,llegir i narrar correctament, sino que també és molt important la part imaginativa i de creació del mestre, de cara a poguer desenvolupar treballs manuals o tallers en un futur.
També hem de tenir en compte que a les escoles aquests espais, són espais molt estimulants pels nens i a part de ser molt lúdics, són força importants per a la completa educació, es a dir, per a la educació integral dels infants. Els tallers de pintura, fang, collages o qualsevol tipus recurs són grans escaparats per a que els nens poguin alliberar les seves fantasies per a poguer plasmar-les en un suport. Els resultats d'aquests treballs creatius(quan són d'expressió lluire) a l'hora són molt revel·ladors de la persona, com podria ser la seva personalitat, el seu estat d'ànim, gustos, neguits,etc. 
Tot i que és un desig una mica útopic,crec que aquests tipus de treballs d'expressió artística s´haurien de potenciar molt més a les escoles i a les universitats.

Més retallades, un govern incompetent fa que paguin justos per pecadors

La Generalitat endarrereix un 20% de la paga extra als funcionaris per l'impagament dels 759 milions

El conseller d'Economia del govern català, Andreu Mas-Colell, diu que l'impagament és 'un cop dramàtic' per les arques catalanes · Aquest 20% de la paga extra dels treballadors públics es farà efectiva al gener

govern espanyol, estatut de catalunya, andreu mas-colell, disposició addicional tercera

El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha anunciat que l'impagament dels 759 milions d'euros que l'Estat deu a Catalunya en virtut del que marca la disposició addicional tercera de l'Estatut de l'exercici de 2008 ha estat "un cop dramàtic" per la tresoreria del govern català que farà que s'hagin de renegociar molts pagaments amb els proveïdors i dilatar-ne d'altres. En aquest sentit el conseller ha detallat que si bé els treballadors públics que depenen de la Generalitat cobraran la seva nòmina de desembre el dia 21, en canvi rebran el 80% de la paga extra del 28 de desembre, mentre que el 20% restant s'endarrerirà probablement fins al gener. Mas-Colell ha reiterat les seves crítiques al govern espanyol de qui assegura que "si no paga és perquè no vol" i no val a dir que "no té diners, perquè té accés al crèdit i es pot endeutar, cosa que no poden fer els governs de les comunitats autònomes".

El conseller ha reiterat que duran el govern estatal als tribunals i que faran tot el possible "per avergonyir-lo" ara que l'executiu del PSOE "fuig" de la seva responsabilitat. La Generalitat durà a les institucions europees aquest incompliment, que segons Mas-Colell intenta "encolomar" més deute a Catalunya per complir el seu objectiu de dèficit i traslladar-lo als territoris "actuant amb premeditació".

Cal que pagui el poble el plats trencats de la pèsima administració del govern? No hi ha dret! Tot i que cal dir que els funcionaris són els que millor viuen de tots els treballadors,  pel seu conveni, pagues, estabilitat, etc.Hem de fer la reflexió seguent: si ells començen a perdre de mica en mica els drets, què no ens passarà als que no pertanyem a l'administració pública? O com estarà el panorama el dia de demà quan nosaltres volguem accerdir-hi com a mestres?

 

Un bon mestre és aquell que no té prejudicis

Per arribar a ser un bon mestre no s'han de tenir prejudicis. Això no és una cosa que hagi llegit en cap llibre, és una afirmació que m'he fet a mi mateixa a través de la experiència que he viscut com alumne i en la qual hi crec fermement.
 Per a mi un bon mestre és aquell que mira a cadascun dels seus alumnes de la mateixa manera, és a dir, amb la mateixa il·lusió. És aquell que confia en les possibilitats de tots ells i que per tant n'espera el màxim sense exepcions. Un bon mestre és aquell que veu més enllà de les aparençes dels alumnes, siguin bones o dolentes, és aquell que es posa davant d'un exàmen o treball amb la voluntat d'evaluar-lo des d'una perspectiva totalment imparcial.
 Perquè un alumne mal vist ha de justificar-se per haver fet bon treball? Per què els mestres quan la relació mestre-alumne és avançada van amb idees preconcebudes a l'hora de corretgir?
Molts cops els prejudis provoquen en el mestre una distorsió de la realitat que fan que la percebi d'un altra manera, fet que condiciona negativament en la confiança de l'alumne jutjat.
 

El temps té ales

Només fa dos dies que ens vam matricular a la facultat i ja tenim el Nadal a la cantonada. Sembla mentida com han passat els dies, les jornades de feina, les hores de classe,els seminaris, les entregues de treballs... les primeres setmanes i mesos d'una nova etapa que ja han quedat enrere.
Possiblement aquest cúmul de feina sigui el culpable de que haguém sigut molta part d'aquest temps força inconscients de la importància que té el que estem fent.
Hem passat per moments on la feina se'ns menjava, han sigut moments pesats que hem anat atravessant dia rere dia amb esforç i dedicació. Ara ja sabem de què va això d'estudiar a Blanquerna, que se'ns demana i com hem d'organitzar el temps perquè aquest grau no es torni en un malson.
Ara només queda conèixer una part d'aquest llarg camí, els malaïts exàmens! Això vol dir que només cal fer un últim esforç per a posar la guinda al pastís, per a poguer passar pàgina i encarar nous reptes que tornin a absorbir el nostre temps.

Molts pares i fills d'avui en dia

http://www.tv3.cat/videos/1386719/Clonopromo-14
Mirant per internet he trobat un sèrie animada que paròdia el panorama actual!

Generació dels 80

Aquesta és la meva generació, la de arribar a casa després de l'escola,brenar veient els dibuixos de l'Arale i sortir al carrer totes les tardes a jugar amb qualsevol cosa. No ha passat tant de temps i veient com han cambiat les joguines i la forma de jugar que tenen els nens avui en dia, sembla que hagin passat tres segles.

Recordo quan erem petits, jugavem d'una forma molt més sociable, no hi havien consoles que ens enganxessin i ens tinguessin hores i hores tancats a casa. Sembla increíble com ha cambiat la cosa, s'ha arribat a un punt on els pares han de negociar amb els seus fills el temps que poden estar als seus cuartos, jugan a les consoles o conectats a internet. A la meva època quedar-se tancat a l'habitació era més be un càstig que un desig.

Fins i tot de grandets, anavem boixos per sortir al carrer i trobar-nos amb els amics, jugavem a qualsevol cosa, ja fossin als cromos, a pica paret, amb la pilota o a llençar pedres! El cas és que estavem distrets amb qualsevol cosa. Llavors l'inocència no es perdía tan prematurament com avui en dia, on nens i nenes volen ser grans massa dora i van cremant etapes a una velocitat de vertigen.

 Els anys 80 eren uns altres temps que difícilment tornaràn....

És vergonyós!

Ensenyament diu que les retallades obliguen a mantindre els barracons

Rigau ratifica que aturen la substitució de llibres de text per ordinadors

L'escola Pinyana, a Balàfia, només compta amb mòduls prefabricats.

L'escola Pinyana, a Balàfia, només compta amb mòduls prefabricats.
òscar mirón

| barcelona

La crisi obligarà a continuar fent classe en més de 1.000 barracons a Catalunya, 50 dels quals a Lleida. Així ho va admetre aquest dilluns la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que va demanar "tranquil·litat" als pares d'alumnes escolaritzats en mòduls. El director dels serveis territorials d'Ensenyament, Miquel Àngel Cullerés, va dir que els projectes de construcció de nous centres estan a l'espera que estigui elaborat el pressupost del departament. "Llavors reprendrem l'estudi de les necessitats", va indicar. Per exemple,el col·legi Pinyana de Balàfia va néixer en barracons i tot fa preveure que es mantindran durant un temps indefinit.
Així mateix, Rigau va ratificar l'anunci fet fa dos setmanes a Lleida de la paralització del programa de substitució de llibres de text a les aules per ordinadors portàtils, que afectarà 40.000 alumnes. També va dir que optimitzaran les plantilles actuals de docents, sense especificar si hi haurà reducció.
La Federació de Pares d'Alumnes de Catalunya va criticar que "la retallada de diners recaigui sobre l'educació", igual que els sindicats CCOO i USTEC-STEs. Aquest últim considera que les retallades "són contradictòries amb l'objectiu de rebaixar el fracàs escolar". La consellera també va anunciar la intenció de modificar les zones educatives que delimiten els col·legis a què es té accés en funció del domicili perquè generen guetos.
D'altra banda, la preinscripció escolar va començar ahir i els centres educatius de Lleida ofereixen per al pròxim curs més de 300 places més que en l'actual. Hi haurà 14 grups més de P3 (alumnes de tres anys), tres dels quals en escoles rurals i un de primer d'ESO a La Salle de Mollerussa. En canvi, se'n perd un a Ponts i un altre a la Pobla. També se'n crea un a cinquè de primària al col·legi Parc de l'Aigua.

Ganes de canvis

Després del nadal, dels exàmens, dels resultats, què vindrà? Com seran les classes de plàstica, música, català? I com seran els nous professors? Tot i que potser no és el que ara toca, ja fa dies que rumio en això, tinc noves inquietuts que de mica en mica m'han anat despertant i alimentant els comentaris d'alumnes de cursos superiors.
Tinc la sensació de que algunes d'aquestes matèries seran molt divertides tot i que hi ha alguna que ja fa pànic. Quan parlem de pànic parlem del català, i dir això no és exagerat quan he escoltat a tants testimonis parlar horrors del que costa treure's aquesta assignatura. Per això no és complicat  tenir-li un respecte prematur. Encara no he trobat cap ex-alumne que digui el contrari, tots coincideixen en que aquesta assignatura és la més difícil amb moltísima diferència, fet que queda demostrat en l'alt nombre d'alumnes de segon, tercer i fins i tot quart que encara l'arrosseguen.
I si a això li afegim els tristos resultats que vam obtindre a les proves de nivell que vam fer a començament de curs ja tenim motius prou revel·ladors de que les possibilitats de sortir "il·lesos" són mínimes si no ens posem les piles.
Amb això no vull que estigui tot perdut, ni que anem directes al escorxador, sempre he volgut pensar que amb voluntat i molta pràctica tots podem passar amb l'expedient net cap a segon. Ànims!

S'acaba el primer quatrimestre!

Ja queda menys de un mes per acabar la primera part del curs i ja sé que és això d'estudiar en una facultat. No pensava que fos tan intens, ni que quatre mesos de classe em saturessin tant! Potser és la falta de costum però a vegades em sembla que vaig al límit. Somio amb l'aturada de les vacances de nadal, estan tant a prop que gaire be es poden tocar. La part negativa d'aquest desitjat descans és que haurem d'estudiar.
Els exàmens estaran al caure i amb ells també s'aproparan els dies de nervis, de son, de sacrifici i de molta i molta voluntat per a clavar els colzes. Aquests dies de nadal són molt d'estar amb la família, amb els amics, de passejar, comprar regals i de celebrar tot el que es pogui celebrar...i tot això es tradueix en temps! Temps que ens caldrà per estudiar, seran dies on la mala consciència ens assetjarà a cada moment on els apunts no estiguin presents. A mi ja se m'ha despertat aquesta alarma, em fa molta mandra però algun dia s'ha de començar...

Quin futur ens espera?

Encara queda lluny perque nosaltres poguem exercir la professió de mestres però veient com esta el pati, la cosa cada cop pinta pitjor. Les retallades que el govern esta fent en els àmbits públics, concretament en l'educació fa que el nostre futur sigui actualment del tot incert. Com estara el panorama dintre de quatre anys?
Mirant-m'ho avui en dia, la cosa pinta negre i encara més amb el nou govern espanyol, hi ha un munt de mestres treballant de qualsevol ofici, n'hi ha alguns que ni aquesta sort tenen, estan a les llistes de l'atur. Ja és prou frustant estar sense feina quan no has estudiat cap ofici com per a sobre estar en posessió d'uns estudis superiors i que no t'obrin cap porta més que les de l' Inem.
Tant de bo passem aquesta crisi lo més dignament possible i dintre de quatre anys poguem tenir l'oportunitat d'opositar i gaudir d'aquesta professió.

Parlar en públic

Aquests dies se'ns estan acumulant les presentacions orals dels treballs, us parlo d'això perque quan hem de parlar en públic per a molts esta sent un tràngol difícil de passar.
Dijous passat varem començar les primeres exposicions del treball modular, a l'aula evaluaven el professor de les TIC i el professor de Comunicació oral i escrita.
En general vaig veure als meus companys bastant nerviosos, a alguns fins i tot els hi tremolava la veu, va ser evident que qui més i qui menys va patir a l'hora d' haver de sortir a xerrar davant tota la classe.En la meva opinió, aquesta inseguretat és del tot normal i comprensible ja que tot just acabem de començar el grau i no tenim la suficient confiança com per dominar la pressió.
Tots sabem que la feina d'un mestre és estar davant d'una pila de mirades, sabem que hem d'aprendre a comunicar-nos ja que sense aquest saber fer no anirem enlloc en la pràctica de magisteri, també sabem que hem d'aprendre a dominar l'expressió corporal ja que no ens plantarem com estaquirots amb els fulls del guió  a tot arreu i que a l'hora de la veritat haurem de ser capaços d'improvitzar i tenir prous recursos com per ensortir-nos d'aquests "bolos" diaris. De tot això ja en som conscients!
Voldria llençar un missatge positiu i tranquilitzador pels que estan agobiats(jo mateixa), hem de pensar que encara tenim uns anys per fer aquest rodatge, no hem de abaixar el cap quan ens apretin perque la cosa no a anat del tot be ja que tots sabem que tot aprenentatge requereix el seu temps.