Sortida amb l'escola Bernat Desclot

Dijous passat dia 17 de novembre vaig anar d'excusió amb l'escola Bernat Desclot. Vam anar a Begues a una casa de colonies anomenada Can Rigol, jo ja no estava nerviosa perquè era el segon dia consecutiu que em retrobaria amb aquella clase de segon. Quan vaig arribar a l'escola des de la qual haviem de sortir, em van dir que els nens havien estat preguntat per mi, allò va ser molt estimulant!
Només veure´ls ja vaig veure que estaven molt euforics pel fet de marxar a un lloc nou, aquell dia era el seu dia! A l'autocar tot eren nervis per arribar, allà ens esperaven els monitors preparats per a començar totes les activitats.
Van passar tot el matí fent tallers manuals amb llana d'ovelles ja que en aquella casa també hi havia una petita granja, els van ensenyar a netejar flocs de llana, a teñir-los de colors i a fer-se pulseres.
Recordo que tots estaven força espitosos, l'ambient que es respirava era tan diferent al que m'havia trobat el dia anterior a l'aula que semblava un altra clase. Estaven tant il·lusionats amb les totes les activitats que no calia buscar estimuls per a captar la seva atenció. Va ser un dia especial per a mi a també ja que va vaig tenir l'oportunitat de viure uns dels costats més amables de la professió.

Visita a l'escola Bernat Desclot

Avui dia 16 de novembre he anat a vistitar l'escola Bernat Desclot de l'Hospitalet. He estat tota la jornada acompanyant a la Cristina Cano, una alumne de tercer de Blanquerna que és la meva padrina. Ella porta gaire bé un mes anant-hi tots els dies i ja esta bastant integrada. M'ha fet de guia per tot el centre i després m'ha presentat davant de tota la clase dient: us presento a la senyoreta Sara! M'ha tanta gràcia que em digués "senyoreta" pel fet de que és un rol que encara no tinc assumit, que he hagut de fer esforços per no riure allà davant.
L'escola és de una linia i a la meva classe hi havia uns vint-i-cinc nens. Pensava que per estar ubicada a l'Hospitalet hi hauria més multicultiralitat a l'aula però per a sorpresa només hi havien tres nens nascuts aquí amb pares immigrants. Un altre cosa que m'ha sorprès és lo bé que s'han portat tots, jo hi anava amb una ideia molt equivocada.
A les primeres dues hores hem fet clase partida d'informàtica i català. Mig grup es quedava a l'aula per fer llengua i l'altre mig baixava a la sala d'ordinadors. Jo he baixat a informàtica, allà el mestre els hi ha portat un full amb un poema perquè l'anessin copian en un arxiu word i aixì familiaritzar-se amb la tecnologia.En aquesta activitat he pogut ajudar-los a trobar alguna lletra del teclat, ha sigut molt emocionant poguer participar en el meu primer dia!
Després de la mitja hora de pati, ha tocat control de matemàtiques! Durant aquesta hora només la he pogut dedicar a observar-los.Quan han acabat era l'hora de dinar, en dues hores es reprendrien les clases.
Acabats de dinar ja només quedava un hora i mitja per acabar la jornada i els tocava fer religió, només als alumnes que els pares volguessin i els altres feient una assignatura que és deia "alternativa a la religió". Ha sigut molt curiós perquè els nens que havien de per religió se'ls emportava una mestre en pràctiques especialista i la resta es quedaven a clase amb la tutora. La majoria s'han quedat fent alternativa, una assignatura que toca totes les reliogions per a sobre perquè aixì tinguin una base sobre totes les diferents cultures.M'he adonat que així com les matemàtiques o l'informàtica els motiva força, a clase de religió s'adormen.

M'agradat molt compartir un dia de pràctiques amb tots aquests nens que tot i saber que jo estic de passada, m'han integrat no deixant de fer-me preguntes de tot tipus.

Molta feina

No sé si tothom porta aquests dos mesos de grau de la mateixa manera, a mi ja fa temps que m'invaiex l'angoixa per la quantitat de treballs que ens manen. T'en surts d'un i tens una cua esperante a l'escritori de casa, la veritat és que fa por obrir l'agenda!
Per a la gent que compagina els estudis amb la feina, com és el meu cas, l'organització del temps lliure és vital per a poguer arribar-hi a tot. Tot i aixì hi ha setmanes on en cúmul de feina fa que em faltin hores del dia.
No m'agrada gens aquest pla d'estudis pensat per a la gent "de pasta" , ja que la possibilitat  per a poguer treballar i estudiar a primer és dificil però es que a partir de segon en amunt on s'han de fer mesos de pràctiques, és  impossible compaginar-s'ho!
Llavors qui em paga el grau? Si per treure-m'el estic obligada a deixar la feina! Hem de dependre sempre dels pares? O s'ha de ser ric! Poguer estudiar hauria d'estar a l'abast de tothom però avui en dia si no t'arriba la nota de tall per poguer entrar en una pùblica això es conveiteix en un luxe.

Visita a l'escola Estel Guinardó

Ahir dia 15 vam començar les visites a les escoles de la setmana extraordinaria.Em va tocar una de Barcelona anomenada Estel Guinardó. Era el primer cop que trepitjava una escola des de feia molts anys! El director ens va rebre i ens va fer de guia per tots els racons, en cada espai ens anava explicant curiositats i històries d'aquell centre.
Em va cridar l'atenció la seva arquitectura ja que tenia una entrada en forma de galeria o escaparat, a mesura que ens anavem endinsant l'edifici principal on hi estaven les clases em va recordar a la típica estructura d'una façana d'apartaments. Es veia una barana verda que anava de punta a punta que feia que semblessin els balcons, per aquests s'accedia a les aules. El director ens va explicar que allò tenia aquella pinta tan singular perquè antigament era una cooperativa de pares. També el que em va cridar força l'atenció va ser l'hort que tenien a la planta superior a prop d'un pati, aquest trosset i un racó que havia al pati de abaix eren els únics espais de l'escola amb sorra, element que vaig trobar a molt més faltar ja que és molt important perquè els infants escarvin, s'embrutin, juguin i sentin els olors, el tacte i fins i tot el gust de la terra. Perquè qui no ha tastat de petits algun grà de sorra?
Un altre cosa que em va agradar i que destacaria d'aquesta escola és que a la etapa d'infantil els infants estan barrejats en grups unitaris això fa que en una mateixa aula hi hagin nens i nenes d'entre els tres i els cinc anys. Aquesta barreja fomenta que hi hagin moments de cooperació en algunes tasques o activitats en les que els més petits aprenen dels més grans.
Un altre punt caracteristic és que es demana molta participació als pares, fet que segons la meva opinió és totalment de calaix ja que l'educació d'un infant no ha de correr tant sols a càrrec del centre educatiu.  Em va semblar una escola molt acollidora i amb molta personalitat. Em va agradar molt!

Video de l'Alexandre Jollien a seminari.

L'altra dia a seminari vem veure el video d'una conferència que l'Alexandre Jollien va fer fa uns anys a Blanquerna. Va ser xocant veure'l i poguer comparar el personatge que jo m'havia imaginat a través del seu relat amb els seus moviments i la seva discapacitat real.
L'elogi de la feblesa ha sigut un llibre molt instructiu des del punt de vista educatiu i humà ja que ell és el viu exemple de que amb actitut, voluntat i esforç qualsevol pot aconseguir el que es proposi a la vida. El video i l'autobiografia són molt enconratjadors ja que si ell ha sigut capaç de superar totes aquestes barreres físiques i socials per tal d'aconseguir el seu somni d'estudiar Filosofía a l'universitat enlloc de quedar-se enrotllant cigars en un taller ocupacional. Què no podem aconseguir els que no patim cap discapacitat? Si tots tinguessim uns objectius tant ben marcats i la seva perseverància no hi hauria repte que se'ns resistís.
http://www.youtube.com/watch?v=ubO2bs6BJ8E

Taula rodona amb mestres novells a Blanquerna.

Ahir dia 14 de novembre va començar la setmana extraordinaria del grau de primer en Educació Primaria. Per encetar aquests dies plens d'activitats fora de les típiques clases vam assistir a una presentació a l'auditori de la universitat. Els convidats van ser la Laura, la María i en Victor, tres antics alumnes de Blanquerna que des de fa molt poc temps exerceixen com a docents.
La ideia d'aquesta taula rodona era d'apropar-nos una mica al món laboral des de la perspectiva d'un mestre novell. Què li passa el/s primer/s dia/es de clase? Quines sensacions té? Es fa respectar? Se sent preparat?
Són dubtes que tot i que nosaltres tot just acabem de començar també se'ns començent a passar pel cap. Tots els relats van ser molt interessants pel fet de que es projectessin les mateixes inquietuts i pors en tots ells i com les anaven trampejant des dels diferents contextos.
De les múltiples experiències i anècdotes que vam escoltar jo hem quedaria amb els consells que ens van llençar com és el no estressar-se a l'aula, demanar ajuda als altres professors del centre, estar molt segurs davant els alumnes i intentar conéixer bé les seves famílies per a així poguer conéixer i comprendre millor els infants que tenim, anar un pas per en davant.
Un altre punt que destacaria és la importància que ens van dir que tenen les pràctiques a les escoles. Són escaparats que hem d'aprofitar al màxim per vendre'ns. En Víctor uns dels mestres novells ens va explicar que gràcies a les pràctiques on es va fer conéixer, el van cridar per a treballar i ara es tutor d'una clase quan tot just fa dos mesos que va acabar el grau.
Tot i que tots no han tingut la mateixa sort que en Victor, els tres van coincidir en afirmar que estudiar a Blanquerna és un punt a favor en quan a possibilitats de trobar feina.
Per acabar voldria dir que em va semblar molt interessant conéixer de primera mà històries tant fresques d'uns mestres novells que fa molt poc estaven a les nostres cadires i ara ens mostren com és això d'educar!

Trobada amb els alumnes de tercer

El dijous dia 4 de novembre els alumnes de tercer del grau d'educació primària ens van preparar una trobada a l'universitat. L'objectiu de trobar-nos és que la propera setmana de novembre els alumnes de primer anirem de visita a les escoles on ells estan fent les pràctiques. A seminari cada tutor ens va asignar un padrí al qual hauriem d'acompanyar els dos dies de visites. La meva guía serà la Cristina Cano, l'acompanyaré a una escola de l'Hospitalet anomenada, Bernat Desclot.
En aquesta trobada cada padrí ens tenia preparada una cartulina en forma de pòster a cadascú de nosaltres, en ella hi havien fotos de l'escola amb petites explicacions de les diferents activitats que havien estat fent fins ara durant la seva estada. Després de veure el pòster hem estat xerrant una estona sobre l'escola, m'ha comentat que és una escola petita i molt familiar i que ella hi esta molt a gust. La he vist segura i molt comode parlant de la seva experiència, això m'ha donat confiança.
Tinc moltes ganes de veure com ho fa, viure a l'interior d'un aula per primer cop amb la perspectiva i la mirada de futur mestre. Seran dos dies molt intensos, espero aprendre i gaudir-los al màxim!!http://www.xtec.cat/ceip-bernatdesclot/

Visita al ITWORLD EDU 2011

El passat dijous 27 d'octubre vam anar tota la classe de primer d'Educació Primària al ITWORLD EDU 2011. Es va celebrar al Cosmo Caixa i vam anar convidats pel nostre professor de TIC, en Miquel Àngel Prats. Al congrés s'hi van reunir professionals de les noves tecnològies i de l'àmbit educatiu amb l'objectiu de trobar solucions conjuntament que permetin potenciar les TIC en l'ensenyament.
Un cop a dins, vam passejar per la fira on hi estaven exposades les tecnològies més punteres com la pissarra tàctil digital. Després a l'auditori vam assistir a una taula rodona on es van debatre els costos que suposa implantar les TIC a les escoles, les possibles repercussions sobre la salut que impliquen aquestes i els problemes d'infraestructures i de velocitat a les xarxes que actualment impideixen fer un ús òptim.
Mai havia tingut la possibilitat d'assistir a un congrés, em va semblar molt interessant poguer-ho fer ja que les noves tecnològies vinculades a l'educació és ara mateix un tema important d'actualitat educativa.http://www.itworldedu.com/?idioma=es

Dubtes

El passat 19 d'octubre vam fer un treball en grup en el qual haviem de llegir uns articles de psicològia per després fer una presentació en power point davant tota la classe. Era el primer cop que ens demanaven una exposició en públic, quan em va tocar el torn em vaig posar tant nerviosa que les sensacions d'angoixa d'aquell dia em quedaran gravades per sempre.
Els dubtes em van invair mentre havia de fer esforços per concentrar-me en el que havia de dir. No deixava de pensar en que aquella situació d'estar parlant davant una classe plena de mirades seria el meu dia a dia en un futur no molt llunyà. Des de aquell dia em pregunto sovint; serviré per ser una bona mestre?