M'acomiado

He de dir que mai havia escrit un diari personal i molt menys un blog virtual. M'ha semblat un treball força entretingut i a l'hora molt satísfactori des del punt vista personal. Crec que serà un bon record que em quedarà pels dies en els que volgui recuperar les meves vivències i pensaments del passat.

Intueixo que serà molt divertit obrir-lo al cap d'un temps, ja siguin setmanes, mesos o anys i veure que és el que hem passava pel cap en aquells moments de novata a la facultat.
Tinc molt clar que si continuo escribint serà gràcies a l'hàbit que m'ha creat fer aquest treball i això ja és una de les coses positives que m'enduc d'aquesta matèria.

Dit això, m'acomiado del que ha sigut lo estrictament feiner...

Gràcies i fins aviat!

La llei de Murphy

Amb les presses no vull oblidar-me de dir perquè quedi constància en el meu diari, que una de les coses amb les que més he gaudit des de que sóc estudiant de Blanquerna, és amb el vídeo que hem hagut de fer per les TIC.

Avui m'ha tocat exposar la llei de Murphy i tot i que ho he passat malament en la part oral, em quedo amb la sensació de llibertat i autonomia que ens han donat a l'hora de tractar el tema que volguessim i com volguessim. He de dir que m'ha semblat genial poguer expressar-nos sense cap directriu.Com ja havia comentat en una de les entrades anteriors, aquests treballs de creació, edició, muntatge de música i tot el que comporta crear des de la inspiració, em sembla molt enriquidor i si a això li afegim el fet de treballar un tema no imposat doncs encara és fa de més de bon gust.

Pòsters, així dona gust fer treballs.

Avui hem hagut de portar un pòster a seminari, el treball consistía en llegir el llibre de "Va de mestres" i escollir un capítol per plasmar les idees principals d'una forma gràfica. M'ha encantat la idea de poguer treballar la part creativa enlloc de fer els típics treballs narratius. Aquests últims es fan molt pesats i aburrits ja que el 90% de les feines que ens manen són d'aquest estil.
Crec que per exercir la feina de mestre no només és important saber escriure,llegir i narrar correctament, sino que també és molt important la part imaginativa i de creació del mestre, de cara a poguer desenvolupar treballs manuals o tallers en un futur.
També hem de tenir en compte que a les escoles aquests espais, són espais molt estimulants pels nens i a part de ser molt lúdics, són força importants per a la completa educació, es a dir, per a la educació integral dels infants. Els tallers de pintura, fang, collages o qualsevol tipus recurs són grans escaparats per a que els nens poguin alliberar les seves fantasies per a poguer plasmar-les en un suport. Els resultats d'aquests treballs creatius(quan són d'expressió lluire) a l'hora són molt revel·ladors de la persona, com podria ser la seva personalitat, el seu estat d'ànim, gustos, neguits,etc. 
Tot i que és un desig una mica útopic,crec que aquests tipus de treballs d'expressió artística s´haurien de potenciar molt més a les escoles i a les universitats.

Més retallades, un govern incompetent fa que paguin justos per pecadors

La Generalitat endarrereix un 20% de la paga extra als funcionaris per l'impagament dels 759 milions

El conseller d'Economia del govern català, Andreu Mas-Colell, diu que l'impagament és 'un cop dramàtic' per les arques catalanes · Aquest 20% de la paga extra dels treballadors públics es farà efectiva al gener

govern espanyol, estatut de catalunya, andreu mas-colell, disposició addicional tercera

El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha anunciat que l'impagament dels 759 milions d'euros que l'Estat deu a Catalunya en virtut del que marca la disposició addicional tercera de l'Estatut de l'exercici de 2008 ha estat "un cop dramàtic" per la tresoreria del govern català que farà que s'hagin de renegociar molts pagaments amb els proveïdors i dilatar-ne d'altres. En aquest sentit el conseller ha detallat que si bé els treballadors públics que depenen de la Generalitat cobraran la seva nòmina de desembre el dia 21, en canvi rebran el 80% de la paga extra del 28 de desembre, mentre que el 20% restant s'endarrerirà probablement fins al gener. Mas-Colell ha reiterat les seves crítiques al govern espanyol de qui assegura que "si no paga és perquè no vol" i no val a dir que "no té diners, perquè té accés al crèdit i es pot endeutar, cosa que no poden fer els governs de les comunitats autònomes".

El conseller ha reiterat que duran el govern estatal als tribunals i que faran tot el possible "per avergonyir-lo" ara que l'executiu del PSOE "fuig" de la seva responsabilitat. La Generalitat durà a les institucions europees aquest incompliment, que segons Mas-Colell intenta "encolomar" més deute a Catalunya per complir el seu objectiu de dèficit i traslladar-lo als territoris "actuant amb premeditació".

Cal que pagui el poble el plats trencats de la pèsima administració del govern? No hi ha dret! Tot i que cal dir que els funcionaris són els que millor viuen de tots els treballadors,  pel seu conveni, pagues, estabilitat, etc.Hem de fer la reflexió seguent: si ells començen a perdre de mica en mica els drets, què no ens passarà als que no pertanyem a l'administració pública? O com estarà el panorama el dia de demà quan nosaltres volguem accerdir-hi com a mestres?

 

Un bon mestre és aquell que no té prejudicis

Per arribar a ser un bon mestre no s'han de tenir prejudicis. Això no és una cosa que hagi llegit en cap llibre, és una afirmació que m'he fet a mi mateixa a través de la experiència que he viscut com alumne i en la qual hi crec fermement.
 Per a mi un bon mestre és aquell que mira a cadascun dels seus alumnes de la mateixa manera, és a dir, amb la mateixa il·lusió. És aquell que confia en les possibilitats de tots ells i que per tant n'espera el màxim sense exepcions. Un bon mestre és aquell que veu més enllà de les aparençes dels alumnes, siguin bones o dolentes, és aquell que es posa davant d'un exàmen o treball amb la voluntat d'evaluar-lo des d'una perspectiva totalment imparcial.
 Perquè un alumne mal vist ha de justificar-se per haver fet bon treball? Per què els mestres quan la relació mestre-alumne és avançada van amb idees preconcebudes a l'hora de corretgir?
Molts cops els prejudis provoquen en el mestre una distorsió de la realitat que fan que la percebi d'un altra manera, fet que condiciona negativament en la confiança de l'alumne jutjat.
 

El temps té ales

Només fa dos dies que ens vam matricular a la facultat i ja tenim el Nadal a la cantonada. Sembla mentida com han passat els dies, les jornades de feina, les hores de classe,els seminaris, les entregues de treballs... les primeres setmanes i mesos d'una nova etapa que ja han quedat enrere.
Possiblement aquest cúmul de feina sigui el culpable de que haguém sigut molta part d'aquest temps força inconscients de la importància que té el que estem fent.
Hem passat per moments on la feina se'ns menjava, han sigut moments pesats que hem anat atravessant dia rere dia amb esforç i dedicació. Ara ja sabem de què va això d'estudiar a Blanquerna, que se'ns demana i com hem d'organitzar el temps perquè aquest grau no es torni en un malson.
Ara només queda conèixer una part d'aquest llarg camí, els malaïts exàmens! Això vol dir que només cal fer un últim esforç per a posar la guinda al pastís, per a poguer passar pàgina i encarar nous reptes que tornin a absorbir el nostre temps.

Molts pares i fills d'avui en dia

http://www.tv3.cat/videos/1386719/Clonopromo-14
Mirant per internet he trobat un sèrie animada que paròdia el panorama actual!